Comunicació audiovisual

Descripció i reflexió

Per fer una entrada una mica diferent, us faré un petit resum del que diu Guillermo Orozco, cap del Departament d'Estudis de Comunicació Social a la Universitat de Guadalajara (Mèxic), a l'entrevista que se li va realitzar sobre l'alfabetització audiovisual:

"Si tots som audiència pel sol fet de ser-ho es pot suposar que ja hem adquirit les competències comunicatives necessàries? 

No es neix sapiguent ser audiència. Ser audiència és un aprenentatge de la vida. És cert que la imatge té codi molt universal. Però hi ha imatges que tenen detalls molt subtils que a primera vista no apreciem i que van directament al subconscient -com seria el cas dels plànols picats o contrapicats-. La realitat mai es transmet exacta, sinó que veiem només el què el càmera vol que veiem. Així doncs, cada medi té un codi que s'hauria d'aprendre.

Com s’hauria d’entendre l’educació en mitjans dins l’estructura escolar actual ? Quins aspectes caldria considerar? Quin paper li hauria de correspondre a l’escola, a la família, i als mitjans de comunicació? 

Tot depèn del lloc, del moment i de l'educador. Els principals són la família, l'escola i els mitjans de comunicació. La relació dels fills amb les pantalles depèn de la família i l'escola. En famílies amb poca relació entre pares i fills, es dóna que els fills veuen més la televisió per escapisme. Però l'escola i la família s'han de coordinar per educar de manera coherent. I, per la seva part, els mitjans de comunicació haurien de ser conscients de la seva responsabilitat educativa. Encara que ells no vulguin educar, ho fan de manera més o menys directa i han de responsabilitzar-se.

Creu que l’educació en mitjans pot contribuir en els processos d’innovació educativa? 

A les escoles s'hauria de tenir present la perspectiva pedagògica que donen les televisions i els ordinadors a l'aula. Sempre s'ha tractat la imatge com un complement i no com a quelcom important. No és el mateix aprendre a través d'un text que d'una imatge, ja que són llenguatges diferents. És per això, que a les aules, no s'acostuma a aprofitar les noves tecnologies tant com es podria.

Com es pot integrar l’educació en mitjans en un estructura escolar tant tradicional? Que caldria canviar per fer-ho possible? 

 

S'haurien de desenvolupar unes competències mínimes a l'escola; sobretot l'alfabetització digitals i audiovisuals. És tot un nou camp on conflueixen moltes professions diferents. Les noves generacions s'adapten millor i tenen una ment més oberta a nous canals, però això no vol dir que no hagin de fer un procés educatiu."

Com diu el Dr. Orozco, les imatges moltes vegades transmeten molt més que el que veiem a primera vista. Per això hem de saber ser crítics, analitzar la imatge i veure quina intenció hi ha al darrere. Ja que una imatge és una selecció molt complexa de la realitat i s'han de tenir en compte l'enquadrament, la profunditat de camp, la perspectiva, el color, la llum... A més, aquestes facultats les hem de saber transmetre als nostres alumnes. Per altra part, hem de tenir en compte el poder que pot arribar atenir una imatge i la utilitat que ens pot donar a l'hora d'educar. A la cultura popular sempre hem trobat aquella frase de "Una imatge val més que mil paraules", però a l'hora de posar-la en pràctica a l'educació, sembla que no li donem tanta importància.

Ampliació

El món de la publicitat en sap molt del gran potencial de la imatge i els mitjans audiovisuals. És per això que alguns anuncis, a vegades, es poden arribar a considerar autèntiques obres d'art en el camp de la persuasió. Tot i això, també hi ha anuncis que aconsegueixen estar en boca de tots, precisament, per no ser tan bons. Aquí us deixem un parell d'exemples que han aconseguit estar en boca de tots en el seu moment, però per dos raons totalment oposades:

L'anunci tant estiuenc es va fer famós perquè era molt innovador, els paisatges i els colors eren mediterranis, la música molt fresca i l'argument romàntic però sense arribar a ser idíl·lic. En canvi, l'anunci de la Loteria, segurament volia transmetre el famós esperit nadalenc; però és massa embafador i surrealista i la cançó i la manera com han captat als intèrprets el fan encara més ridícul pels espectadors. Irònicament, els dos anuncis arriben al mateix objectiu (que tothom en parli) per dues vies totalment oposades: Maquiavel ho trobaria molt lícit...

Per últim, també us volem mostrar una presentació de Prezi que vem fer per a recolzar una presentació sobre el missatge dels diferents estils de la música en català. Tot i que en un principi pot semblar només un suport, va convertir-se en la base de la presentació, ja que, gràcies als mitjans audiovisuals, vem poder explicar amb molta més claredat l'estètica i la música dels diferents estils.