Ecos digitals

L'SMS d'Internet, el germà petit de Facebook

Descripció:

 L'abril de 2006 (la versió en espanyol va sortir al septembre de 2009), va aparèixer una nova xarxa social, via Internet, anomenada Twitter. Com el seu nom indica, aquesta pàgina -força més simple que Facebook- permet la realització de curtes piulades (tweets), en forma d'un màxim de 140 caràcters. Aquestes piulades es projecten per tot el món virtual de Twitter a l'abast de qualsevol, i apareixen en el menú d'inici de tot aquell qui et segueixi (follower). Aquesta gent que et segueix pot ser qualsevol, ja que per seguir a algú no et cal la seva confirmació com a facebook, sinó que és tan fàcil com pitjar un botó. A més, les teves piulades poden anar rebotant d'un lloc a l'altre si algú et retuiteja (retweet); és a dir, que pública i comparteix amb els seus seguidors la teva piulada. Per tant, un usuari té una llista de gent a la que segueix, una de gent que el segueix i una llista de les seves pròpies piulades i de les piulades que ha compartit, així com una dels seus tweets preferits. Podem veure tots els tweets dels que seguim i els nostres propis tweets en el menú d'inici que es va actualitzant. Però, també podem veure només els tweets nostres o d'una persona en concret en el mur d'aquesta persona. Un altre concepte important és el de "hashtag" o coixinet: Mitjançant aquests podem etiquetar la nostra piulada en una temàtica concreta -eina que ara també utilitza Facebook-. A partir dels hashtags, podem veure tots els tweets relacionats amb aquell tema que l'hagin etiquetat. Els hashtags més utilitzats i que estan més de moda en el moment, s'anomenen "trending topic", i representen els temes de més tendència. De la mateixa manera que els trending topic, també hi ha usuaris tweeter que destaquen per la gran quantitat de seguidors que tenen i, normalment, la quantitat de tweets que escriuen en poc temps. Aquest són anomenats tweetstars i acostumen a ser famosos. Tot i això, hi ha alguns que destaquen encara més per la manera com utilitzen el Twitter ja sigui per expressar les seves opinions, per fer campanya política o publicitat o per retransmetre notícies importants. Alguns exemples són Barack Obama, J.K.Rowling, Ashton Kutcher, Arturo Pérez-Reverte o Federico Moccia, qui va guanyar un premi Twitter com a "millor escriptor en llengua espanyola a Twitter", l'any 2011.

Reflexió:

La realitat és que Twitter ha aconseguit una fama i un ús impressionant. Es calcula que té més de 200 milions d'usuaris que generen uns 65 milions de tweets al dia. Tot i això, encara no ha aconseguit tenir la complexedat i profunditat del gran magnat Facebook, que permet als usuaris plasmar la seva vida en molts aspectes diferents. A més, tenint en compte que molts tweets d'agrupacions, empreses o famosos duen un enllaç al seu blog o a la seva pàgina de Facebook, podem dir que Twitter és més aviat una mena de diari que ens pública notícies ràpides i titulars del dia a dia de la gent que ens envolta i de les diferents persones, que al cap i a la fi són les que composen la societat. De fet, tot i la gran quantitat de tweets banals (segons Wikipedia, es calcula que un 40% dels tweets són banals i amb poc sentit, un 38% converses, un 9% retweets, un 5% publicitat, un 4% spam i un 4% notícies), podríem seguir la història a través de Tweeter. Ja que, a mes dels retweets de notícies importants, podem estudiar la societat a partir de tot el que diuen i opinen dels aconteixements i del seu dia a dia. Steven Berlin Johnson descriu el funcionament de Twitter com: "Como red social, Twitter gira en torno al principio de los seguidores. Cuando usted elige seguir a otro usuario de Twitter, los tuits de ese usuario aparecen en orden cronológico inverso, en la página principal de Twitter. Si usted sigue a 20 personas, verá una mezcla de tuits desplazarse hacia abajo de la página: actualización sobre el desayuno de cereales, nuevos enlaces de interés. Recomendaciones de música, incluso reflexiones sobre el futuro de la educación." El Wall Street Journal va publicar l'any 2008 que " Twitter provoca sentimientos encontrados en la gente de conocimiento tecnológico que ha estado desde los primeros tiempos. Los fans dicen que ellos han logrado mantener contacto con los amigos ocupados. Sin embargo, algunos usuarios están comenzando a sentirse "demasiado" conectado, como lidiar con mensajes de check-in a cualquier hora, aumentos de la facturación móvil y la necesidad de contar a conocidos para dejar de anunciar lo que está teniendo para la cena." També ha rebut crítiques dient que no presentava cap comunicació cultural (Bruce Sterling, 2007) o que ha estès el narcicisme fent que molts joves -sobretot celebritats- creiessin que qualsevol cosa que diguin és important i ha de ser compartida amb el món (Clive Thompson, 2008). També ha rebut elogis el de Steve Dotto que parla de les seves restriccions de caràcters com una part atractiva que millora la qualitat dels tweets i fan de Twiter una eina poderosa.

Aplicació al món real:

Es pot dir que Twitter ja s'ha fet els seus racons als llibres d'història. Durant la Primavera Àrab de 2011, va tenir una transcendència enorme gràcies a la retransmissió, a tot el món, de tot el que passava a llocs com Egipte on les revolucions es van organitzar gràcies a les xarxes socials. També s'han realitzat entrevistes i debats a través de Twitter. Però cobra molta transcendència durant esdeveniments socials importants com un partit de futbol o unes eleccions, que es veuen comentats i retransmesos per tot tipus d'usuaris ja siguin més o menys famosos. Així doncs, si utilitzem Twitter com a eina de divulgació de manera responsable i pedagògica, podem compartir les nostres idees o tot allò que ens sembli interessant retransmetre o explicar al món. També podem veure el que els altres pensen i explorar tot un món per seleccionar allò que més ens interessa. Podem utilitzar Twitter per penjar links, moment en el qual hem de pensar molt bé que escrivim amb el link, per convidar i seduir a la gent a obrir el link (com un titular). Per últim, podem seguir a celebritats i al les persones que ens envolten, ja sigui per descobrir una petita part de com són o per aprendre del que diuen.

Temps post-moderns

Google Drive, el nou Office en línia 

Descripció:

El que fa uns pocs anys es coneixia com a Google Docs, una eina dels serveis de Google pels usuaris Gmail, va ser substituït l'abril de 2012, per l'anomenat Google Drive. Aquest és un espai per emmagatzemar arxius en línia amb 15 gigabytes gratuïts, alhora que els pots modificar i compartir -tot per Internet-. El que ens permet aquesta eina, també, és crear un document i modificar-lo des de diferents usuaris alhora. Aquesta eina en línia és accessible tant des d'ordinadors com des de telèfons mòbils amb accés a Internet. Entre les seves possibilitats, compta amb documents per escriure textos a l'estil de Word, presentacions gràfiques a l'estil de Power Point i fulls de càlcul a l'estil Excel. Així doncs, compte amb eines semblants a les tres eines més populars d'Office. A més, també disposa de documents de dibuix i, fins i tot, de la possibilitat de crear formularis. Tot això es pot organitzar mitjançant les carpetes i subcarpetes i la organització pròpia de Drive.

Reflexió:

Generalment, els que han nascut a finals dels 80 i a la dècada dels 90, han crescut des de petits al costat dels programes Office. Sobretot amb Word i Power Point. Sovint sentien als adults dir que ells estaven molt més acostumats perquè ho vivien des de petits. Però ara, aquests joves "Office" es veuen que, com els seus pares, la seva realitat està desapareixent per donar pas a una realitat en línia. Tota aquesta gent ha estat acostumada sempre a eines d'Internet com el cercador de Google o Wikipedia. Però de petits, concebien l'ordinador com una eina de treball molt més individual, amb la qual es van començar a comunicar, però de manera força limitada, amb Hotmail Messenger. A mesura que han passat els anys i aquests nois dels 90 han crescut, han anat apareixent noves xarxes socials com Fotolog, Facebook i, més recentment, Twitter. Ara, veuen com aquella pantalla ja no es limita a un escriptori sinó que és un portal a tot arreu amb les eines de Google Drive, que permeten treballar sempre en línia, amb altres persones. Així doncs, tenint en compte tot això, Google s'avança en el camp de les eines virtuals adreçades a tots els públics. Gràcies a això, podem compartir documents amb molta més facilitat i rapidesa. També ens permet crear, com hem dit, un mateix document amb diferents usuaris alhora, fomentant, així, un treball en equip molt més organitzat i cooperatiu. Així com, també, ens permet crear còpies de seguretat en línia, cosa que provoca que els documents estiguin sempre segurs i accessibles al no dependre de la seguretat del harwarde d'un disc dur o un llapis de memòria.

Aplicació al món real:

Ara, els estudiants podran treballar amb molta més facilitat alhora de fer treballs o presentacions en grup. Per tant, es podran realitzar més feines en grup a les escoles i universitats, cosa que fomentarà la pràctica de treballar en equip i les relacions socials professionals. També facilitarà la feina, òbviament, a aquells que ja estiguin al món laboral i hagin de realitzar projectes en grup. A nivell individual, també millora l'accessibilitat a les diferents eines virtuals: Abans s'havia d'obrir una eina Office per fer una part d'una feina, el mail per parlar amb els companys sobre com fer cada part i el Dropbox per compartir-la; ara les tres eines estan enllaçades gràcies a Gmail i Drive. Però hem d'anar amb compte, perquè aquesta immediatesa cada cop més canviant, no acabi provocant que en depenguem sempre, i no poguem pendre'ns ni un descans, perquè aquesta ja està rodant sense nosaltres. I els deixem amb aquesta escena de Chaplin, que ja se'n reia de la velocitat a la que anaven els seus temps moderns...

S'obre el teló

Primerament...

Ens complau donar-los-hi la benvinguda a aquest blog. Esperem que aquest espai d'exposició d'idees virtual, sigui realment profitós tant per qui escriu com per qui llegeix. Pels que encara no saben exactament sobre que anirà, ja els informem que serà un espai de temes educatius. No pensin que només començar ja ens estem posant unes barreres i limitant-nos a uns pocs temes al decidir que només tractarem sobre temes de docència. Ans al contrari, dintre el món de l'educació hi influeixen tantes coses, que, en un futur, hi pot arribar a tenir cabuda qualsevol tema. Això si, el més probable, és que, de bon començament, els temes principalment comentats aniran al voltant de les TIC i dels processos comunicatius. Més endavant, però, no descartem gents seguir amb aquest espai i anar-nos-en per les branques d'aquest gran arbre que és l'educació. Esperem que, a partir d'ara, gaudeixin de tota l'obra i que n'agafin i es quedin amb el que més els commogui. Així doncs, els deixem amb aquesta peça que dirigirà la cerimònia d'inauguració d'aquest espai...

x