Ecos digitals

L'SMS d'Internet, el germà petit de Facebook

Descripció:

 L'abril de 2006 (la versió en espanyol va sortir al septembre de 2009), va aparèixer una nova xarxa social, via Internet, anomenada Twitter. Com el seu nom indica, aquesta pàgina -força més simple que Facebook- permet la realització de curtes piulades (tweets), en forma d'un màxim de 140 caràcters. Aquestes piulades es projecten per tot el món virtual de Twitter a l'abast de qualsevol, i apareixen en el menú d'inici de tot aquell qui et segueixi (follower). Aquesta gent que et segueix pot ser qualsevol, ja que per seguir a algú no et cal la seva confirmació com a facebook, sinó que és tan fàcil com pitjar un botó. A més, les teves piulades poden anar rebotant d'un lloc a l'altre si algú et retuiteja (retweet); és a dir, que pública i comparteix amb els seus seguidors la teva piulada. Per tant, un usuari té una llista de gent a la que segueix, una de gent que el segueix i una llista de les seves pròpies piulades i de les piulades que ha compartit, així com una dels seus tweets preferits. Podem veure tots els tweets dels que seguim i els nostres propis tweets en el menú d'inici que es va actualitzant. Però, també podem veure només els tweets nostres o d'una persona en concret en el mur d'aquesta persona. Un altre concepte important és el de "hashtag" o coixinet: Mitjançant aquests podem etiquetar la nostra piulada en una temàtica concreta -eina que ara també utilitza Facebook-. A partir dels hashtags, podem veure tots els tweets relacionats amb aquell tema que l'hagin etiquetat. Els hashtags més utilitzats i que estan més de moda en el moment, s'anomenen "trending topic", i representen els temes de més tendència. De la mateixa manera que els trending topic, també hi ha usuaris tweeter que destaquen per la gran quantitat de seguidors que tenen i, normalment, la quantitat de tweets que escriuen en poc temps. Aquest són anomenats tweetstars i acostumen a ser famosos. Tot i això, hi ha alguns que destaquen encara més per la manera com utilitzen el Twitter ja sigui per expressar les seves opinions, per fer campanya política o publicitat o per retransmetre notícies importants. Alguns exemples són Barack Obama, J.K.Rowling, Ashton Kutcher, Arturo Pérez-Reverte o Federico Moccia, qui va guanyar un premi Twitter com a "millor escriptor en llengua espanyola a Twitter", l'any 2011.

Reflexió:

La realitat és que Twitter ha aconseguit una fama i un ús impressionant. Es calcula que té més de 200 milions d'usuaris que generen uns 65 milions de tweets al dia. Tot i això, encara no ha aconseguit tenir la complexedat i profunditat del gran magnat Facebook, que permet als usuaris plasmar la seva vida en molts aspectes diferents. A més, tenint en compte que molts tweets d'agrupacions, empreses o famosos duen un enllaç al seu blog o a la seva pàgina de Facebook, podem dir que Twitter és més aviat una mena de diari que ens pública notícies ràpides i titulars del dia a dia de la gent que ens envolta i de les diferents persones, que al cap i a la fi són les que composen la societat. De fet, tot i la gran quantitat de tweets banals (segons Wikipedia, es calcula que un 40% dels tweets són banals i amb poc sentit, un 38% converses, un 9% retweets, un 5% publicitat, un 4% spam i un 4% notícies), podríem seguir la història a través de Tweeter. Ja que, a mes dels retweets de notícies importants, podem estudiar la societat a partir de tot el que diuen i opinen dels aconteixements i del seu dia a dia. Steven Berlin Johnson descriu el funcionament de Twitter com: "Como red social, Twitter gira en torno al principio de los seguidores. Cuando usted elige seguir a otro usuario de Twitter, los tuits de ese usuario aparecen en orden cronológico inverso, en la página principal de Twitter. Si usted sigue a 20 personas, verá una mezcla de tuits desplazarse hacia abajo de la página: actualización sobre el desayuno de cereales, nuevos enlaces de interés. Recomendaciones de música, incluso reflexiones sobre el futuro de la educación." El Wall Street Journal va publicar l'any 2008 que " Twitter provoca sentimientos encontrados en la gente de conocimiento tecnológico que ha estado desde los primeros tiempos. Los fans dicen que ellos han logrado mantener contacto con los amigos ocupados. Sin embargo, algunos usuarios están comenzando a sentirse "demasiado" conectado, como lidiar con mensajes de check-in a cualquier hora, aumentos de la facturación móvil y la necesidad de contar a conocidos para dejar de anunciar lo que está teniendo para la cena." També ha rebut crítiques dient que no presentava cap comunicació cultural (Bruce Sterling, 2007) o que ha estès el narcicisme fent que molts joves -sobretot celebritats- creiessin que qualsevol cosa que diguin és important i ha de ser compartida amb el món (Clive Thompson, 2008). També ha rebut elogis el de Steve Dotto que parla de les seves restriccions de caràcters com una part atractiva que millora la qualitat dels tweets i fan de Twiter una eina poderosa.

Aplicació al món real:

Es pot dir que Twitter ja s'ha fet els seus racons als llibres d'història. Durant la Primavera Àrab de 2011, va tenir una transcendència enorme gràcies a la retransmissió, a tot el món, de tot el que passava a llocs com Egipte on les revolucions es van organitzar gràcies a les xarxes socials. També s'han realitzat entrevistes i debats a través de Twitter. Però cobra molta transcendència durant esdeveniments socials importants com un partit de futbol o unes eleccions, que es veuen comentats i retransmesos per tot tipus d'usuaris ja siguin més o menys famosos. Així doncs, si utilitzem Twitter com a eina de divulgació de manera responsable i pedagògica, podem compartir les nostres idees o tot allò que ens sembli interessant retransmetre o explicar al món. També podem veure el que els altres pensen i explorar tot un món per seleccionar allò que més ens interessa. Podem utilitzar Twitter per penjar links, moment en el qual hem de pensar molt bé que escrivim amb el link, per convidar i seduir a la gent a obrir el link (com un titular). Per últim, podem seguir a celebritats i al les persones que ens envolten, ja sigui per descobrir una petita part de com són o per aprendre del que diuen.